L'amistat s'ha tornat "low-cost"
Hem arribat a un punt crític. En teoria, la tecnologia ens havia de "alliberar" de les feines pesades per dedicar-nos a l'art i a les relacions humanes. Però la realitat és una altra: estem delegant la nostra humanitat als robots perquè els humans ens hem tornat "insostenibles".
Per què cada vegada més gent prefereix parlar amb una IA que trucar a un amic?
- El refugi contra el ghosting: La IA no desapareix, no et deixa en "vist" ni t'aïlla quan les coses es posen lletges. Hem creat amics algorítmics perquè els de carn i ossos ens fallen massa sovint.
- La por a la càrrega: Ens fa por molestar. Vivim tan esgotats que sentim que demanar deu minuts d'atenció és un luxe que no podem pagar. L'amistat s'ha tornat una transacció de baix cost on, al mínim conflicte o necessitat, la gent desconnecta.
- L'empatia per subscripció: Hem passat de la "tribu" al psicòleg, i del psicòleg al xatbot. Busquem una escolta que no ens jutgi, però també una que no ens exigeixi res a canvi.
La paradoxa és tràgica: Tenim la millor tecnologia de la història per connectar-nos, però ens sentim més sols que mai. Hem triat la comoditat d'un codi que ens complau abans que la dificultat d'una relació real que ens faci créixer.
La IA pot simular companyia, però no pot sostenir-te la mà ni mirar-te als ulls quan el món s'enfonsa.
Estem perdent el múscul del compromís? O és que hem decidit que estimar els altres surt massa car?